GREC 1 QUADERN D ACTIVITATS IES El Cabanyal de València Departament de Llatí i Grec
ΧΑΙΡΕΤΕ Saludem χαίρετε, ὦ φίλοι. jaírete, o fíloi. χαῖρε, ὦ φίλε. / χαῖρε, ὦ φίλη. jaíre, o fíle. / jaíre, o fíle. Ens coneixem? γιγνώσκομεν ἀλλήλους; guignóskomen al lélus? οὐ γιγνώσκομεν ἀλλήλους. u guignóskomen al lélus. γιγνώσκωμεν ἀλλήλους. guignóskomen al lélus! χαίρετε, ὦ φίλοι Ens presentem τὸ ὄνομά μου ( ) ἐστιν. to ónomá mu ( ) estín. (λέγε μοι / λέγε ἡμῖν ) τί ἐστι τὸ ὄνομά σου; (lége moi / lége jemín:) tí esti to ónomá su? τί ἐστι τὸ ὄνομα αὐτοῦ; tí esti to ónoma autú? ὦ φίλη, τί ἐστι τὸ ὄνομά σου; τί ἐστι τὸ ὄνομα αὐτῆς; tí esti to ónoma autés? οἶσθα; óisza? ναί / οὐκ οἶδα. nái / uk óida. ὦ φίλε / φίλη, τί ἐστι τὸ ὄνομά σου; o fíle / fíle, tí esti to ónomá su? 2
L alfabet Majúscula Minúscula Α α alfa Β β beta Γ γ gamma Δ δ delta Ε ε èpsilon Ζ ζ zeta (tz) Η η eta Θ θ theta (z castellana) Ι ι iota Κ κ kappa Λ λ lambda Μ μ mi Ν ν ni Ξ ξ ksi Ο ο òmicron Π π pi Ρ ρ rho Σ σ ς sigma Τ τ tau Υ υ ípsilon Φ φ fi Χ χ khi (j castellana) Ψ ψ psi Ω ω omega Per saber la pronunciació de cada lletra fixa t en la inicial del seu nom. En algun cas hem especificat la pronunciació entre parèntesis. Atenció a: - Les consonants dobles: Ζ, Ξ, Ψ. - Les consonants aspirades: Θ, Φ, Χ. - La doble grafia de la sigma minúscula: σ, ς. - La distinció gráfica entre vocals llargues (Η, Ω) i breus (Ε, Ο). 3
L alfabet, un gran invent L alfabet grec prové de l alfabet fenici, amb algunes adaptacions a les particularitats de la llengua grega. Sembla que començà a utilitzar-se al segle IX a.c. Tanmateix la llengua grega ja s escrivia abans d eixa data, encara que amb signes ideogràfics i sil làbics. Al principi només hi havia majúscules. Les minúscules són molt més recents (segle VIII). Els grecs van difondre el seu alfabet per Itàlia, on donà origen a l alfabet llatí (segle VI a.c.). Altres alfabets europeus que provenen del grec són els eslaus, ja que aquests pobles adoptaren els signes grecs en ser evangelitzats al segle IX. A classe farem servir una pronunciació de les lletres que no coincideix del tot amb la dels grecs antics, però que s ha mantingut per tradició. S anomena pronunciació erasmiana perquè la va fixar l erudit Erasme de Rotterdam al segle XVI. Una família d alfabets FENICI HEBREU ÀRAB GREC (Etrusc) > LLATÍ ESLAU (Cirílic) Els sistemes d escriptura Logografia (logo- pensament -grafia escriure) signe = concepte Fonografia (fono- so -grafia escriure ) signe = so lingüístic Escriptura pictogràfica signe = concepte concret Escriptura ideogràfica signe = concepte concret o abstracte Escriptura sil làbica signe = síl laba Escriptura alfabètica signe = fonema 4
Grec 1 Un exemple d escriptura ideogràfica: l escriptura xinesa. Exemple del primer sistema emprat per a escriure grec: el Lineal B. Grec escrit amb l alfabet: full de papir amb un fragment de la Ilíada (segle II) 5
Lectura No és meravellós? Amb vint-i-sis simples signes guixats, ho pots escriure tot. Coses intel ligents i ximpleries. Coses bones i coses dolentes. En tots els idiomes i amb cada significat. Això no era pas tan senzill, a l època dels jeroglífics egipcis. Aleshores hi havia moltíssims més signes, que no eren lletres, sinó síl labes senceres. Això que cada signe signifiqués un únic so i que amb vint-i-sis sons es poguessin formar totes les paraules imaginables era tota una novetat. Ho van inventar homes que havien d escriure molt, no solament textos sagrats i cançons, sinó moltes cartes, contractes, justificants de recepció. Van ser comerciants els qui ho van inventar. Comerciants que remaven mar endins i transportaven i venien mercaderies entre els països poderosos. Vivien molt a prop dels jueus. A ciutats molt més grans i molt més poderoses que Jerusalem, a les ciutats portuàries de Tir i Sidó. La seva llengua i la seva religió eren parentes properes de les dels pobles mesopotàmics. Però els fenicis, que així s anomenaven, eren menys guerrers. Preferien fer les conquestes d una altra manera. S endinsaven en el mar cap a costes estrangeres i hi fundaven cases de comerç. Eren mercaders de renom mundial. La mercaderia més famosa i cobejada de totes les que transportaven pel món eren les teles de colors, sobretot les de color de porpra. Alguns fenicis es van quedar a les colònies comercials de les costes estrangeres i hi van fundar ciutats. Els fenicis eren ben rebuts a tot arreu, al que avui coneixem per l Àfrica, a l actual Espanya i al sud del que ara és Itàlia, perquè hi portaven coses boniques. Podien escriure cartes als seus amics de Tir o Sidó. Cartes escrites amb aquella escriptura extraordinàriament simple que havien inventat i amb què encara escrivim actualment. Els grecs eren grans mariners. Amb el temps van ocupar les petites illes veïnes que envoltaven el seu territori. Després van fer cap a les fèrtils costes de l Àsia Menor i van fundar-hi ciutats. Tan aviat com els fenicis van saber-ho, van navegar-hi a tota vela per comerciar amb ells. Els grecs els devien vendre oli i cereals, i també plata i altres metalls que hi ha. Però van aprendre tan de pressa dels fenicis, que de seguida van navegar cap a a costes desconegudes i van fundar-hi ciutats, que anomenaven colònies. Dels fenicis, a més, també en van aprendre l art meravellós d escriure amb lletres. Ernst H. Gombrich, Breu història del món 6
Practiquem a) Llegeix i fixa t bé en les lletres destacades. Escriu cada paraula amb minúscules: ΑΡΜΟΝΙΑ ΑΣΤΡΟΝΟΜΙΑ Π ΑΡΑΣΙΤΟΣ Δ ΙΣΚΟΣ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ ΠΡΟΒΛ ΗΜΑ ΚΑΤΑΛΟΓ ΟΣ ΓΕΩ ΜΕΤΡΙΑ Φ ΙΛΟΣΟΦ ΙΑ ΠΑΡΕΝΘ ΕΣΙΣ ΟΛΥ ΜΠΙΚΟΣ ΑΥΤΟΨ ΙΑ Ζ ΕΥΣ Χ ΡΟΝΟΣ ΕΞΟΔΟΣ ΔΙΣΚΟΣ ΑΡΜΟΝΙΑ ΖΕΥΣ 7
b) Fes memòria i completa la taula amb la lletra majúscula o minúscula correcta ξ υ τ φ α θ Ν Ε Ζ Δ Σ Η ο χ ω ξ υ ω Ρ Β Μ Ζ Γ Λ c) i ara amb el nom de cada lletra o la grafia corresponent: Δ Γ Λ Ψ Ο Μ alfa iota pi beta khi ro φ κ θ ε κ π sigma eta psi tau ni iota 8
d) Torna a escriure aquestes paraules en ordre alfabètic i canviant el tipus de lletra. Practica n la lectura posant atenció als accents i als esperits: ΟΦΘΑΛΜΟΣ αἴνιγμα ΥΜΝΟΣ νέκταρ ΒΙΟΛΟΓΟΣ λεξικόν ΕΠΕΙΣΟΔΙΟΝ μεταμόρφωσις ΞΕΝΟΣ θάνατος ΠΑΡΑΣΙΤΟΣ ἡμισφαῖρον ΣΥΝΤΟΝΙΑ φάρμακον ΔΙΑΦΡΑΓΜΑ ζῆλος ΧΑΡΑΚΤΗΡ ὡροσκόπος ΓΕΩΜΕΤΡΙΑ κλινικός ΙΣΤΟΡΙΑ τυφῶν ΡΥΘΜΟΣ ψυχικός 9
e) Unes paraules més per a ordenar i llegir: ΛΙΘΟΣ βακτήριον ΡΕΥΜΑ καρδιακός ΦΥΣΙΟΛΟΓΙΑ θρόμβωσις ΧΡΩΜΑΤΙΚΟΣ διάμετρον ΑΝΕΚΔΟΤΑ Ξενοφῶν ΣΥΜΠΤΩΜΑ ψευδώνυμος ΖΕΦΥΡΟΣ μουσική ΙΠΠΟΠΟΤΑΜΟΣ ὀρφανός ΕΙΔΩΛΟΝ ὑποκριτής ΩΚΕΑΝΟΣ πρόγραμμα ΓΕΝΕΑΛΟΓΙΑ ναρκωτικός ΤΡΑΥΜΑ ἤλεκτρον 10
f) Fixa t bé i prova de separar les paraules: ψυχήφιλόσοφοςαἴγυπτοςἄγγελοςαἴνιγμααὐτονομίαθέατροναἰθιοπίαἀ ναιμίαἱππόδρομοςτραγῳδίακιθάραδυναστείαμοῦσαἐκκλησίαἐνέργειαὑ ποκριτήςπεριφέρειαεἰρωνείαφιλόσοφοςἐφήμεροςεἰδύλλιονἀτμόσφαιρ απαράδεισος g) I uns exercicis per a escoltar amb atenció. Completa les lletres que falten a partir de la lectura: εὐ. γ. έ. ι. ν α. μ ο ρ ρ α. ί.. ἰ κ ο. ο μ. α α. τ ο. ο μ. α π. ι δ. γ. γ ί α. δ. ρ δ. ρ. α Μ.. σ α κ ο. ῳ δ. α ἄ. θ.. π. ς α. ν. γ. α ψ.. ι α. ρ ία. ί π λ.. α βι. λ. ο γ. α. ί α. π. ό δ. ο μ ο. ξ. ν ο. ο. ί α. ρ. ν. λ ο. ί α μ. τ. ό. ο λ. ς ἐ. ή.. ρ. ς β. ο. ρ. φ. α. ρ. ο γ. α. ί α h) Marca les paraules segons les vages escoltant: δέρμα θέμα βλέμμα σπέρμα μέθοδος πάροδος εἴσοδος ἄνοδος μῦθος δῆλος βυθός λίθος βρῶμα στρῶμα σῶμα δῶμα βλασφημία βιβλιογραφία βιολογία βιογραφία 11
Ο ΔΙΚΑΙΟΠΟΛΙΣ (α) Vocabulari Ἀθηναῖος (1) παρέχει (7) ἐστί[ν] (1) ἄνθρωπος (7) οἰκεῖ (1) χαίρει (8) οὐκ / οὐ (1) ἐλεύθερος (8) βίος (3) φιλεῖ (8) μικρός (4) οἶκος (8) αἰεί (4) καλός (9) λέγει (5) Comprensió - Ποδαπός (de quin lloc?) ἐστιν ὁ Δικαιόπολις; - Ποῦ (on?) οἰκεῖ ὁ Δικαιόπολις; - Τίς (qui?) ἐστιν ὁ Δικαιόπολις; - Τί (què?) ποιεῖ ὁ Δικαιόπολις ἐν τοῖς ἀγροῖς; - Πῶς (com?) ἐστὶν ὁ βίος αὐτοῦ; - Διὰ τί (per què?) χαλεπός ἐστιν ὁ βίος; - Διότι - Πότε (quan?) πονεῖ ὁ Δικαιόπολις; - Τί ἐνταῦθα λέγει; - Ἀλλὰ πῶς ἐστὶν ὁ ἄνθρωπος; - Διὰ τί χαίρει ὁ Δικαιόπολις; - Ἆρα ( ) ὁ Δικαιόπολις φιλεῖ τὸν οἶκον; Διὰ τί; Gramàtica Conceptes Els signes de puntuació. La ν eufònica. L accent greu. Oracions copulatives i transitives. Cas. Funcions del Nominatiu i l Acusatiu. Declinar i declinació. Concordança gramatical: article i nom, i adjectiu i substantiu. 12
Esquemes de morfologia Verbs Present d indicatiu 3ª sg. (dos tipus de verbs) ἐστί[ν] λέγ-ει Article Masculí Noms (II declinació) N. sg. ὁ βί-ος Ac. sg. τὸν βί-ον Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de l article: Ὁ Δικαιόπολις αὐτουργ ἐστιν. αὐτουργὸς ἰσχυρ ἐστιν. Ὁ ἀγρ μικρ ἐστιν. πόνος μακρ ἐστιν. Ὁ αὐτουργὸς πον. Ὁ κλῆρ παρέχ σῖτον. Ὁ κλῆρ μικρ ἐστιν, ἀλλὰ καλ. Δικαιόπολις γεωργ τὸν ἀγρ. Ὁ αὐτουργ φιλ καλ κλῆρ. Οὐ πολὺν σῖτ ἀλλὰ ἱκαν παρέχει κλῆρ. b) Inserta a cada frase les formes apropiades de les paraules de la llista: αὐτουργός βίος κλῆρος σῖτος ἱκανός ἰσχυρός μακρός γεωργεῖ οἰκεῖ πονεῖ χαίρει Ὁ Δικαιόπολις οὐκ ἐν ταῖς Ἀθήναις, ἀλλὰ ἐν τοῖς ἀγροῖς. Ὁ Δικαιόπολις ἐστιν, οἰκεῖ γὰρ ἐν τοῖς ἀγροῖς. Ὁ αὐτουργὸς τὸν ἀγρὸν καὶ ἐν τοῖς ἀγροῖς ἐστιν ὁ πόνος, ἀλλὰ ὁ ἄνθρωπος ἐστιν. Χαλεπός ἐστιν ὁ ἀλλ ὁ ἄνθρωπος, ἐλεύθερος γάρ ἐστιν. Ὁ παρέχει οὐ πολὺν ἀλλ. 13
Ο ΔΙΚΑΙΟΠΟΛΙΣ (β) Vocabulari φέρει (2) αὐτόν (5) μέγας (3) δι ὀλίγου (6) πολύς (4) οὐκέτι (7) χρόνος (4) Preposicions ἐν + datiu (1) γάρ (1) Partícules ἐκ + genitiu (2) καί (2) πρός + acusatiu (3) ἀλλά (4) ὑπό + datiu (5) οὖν (5) δέ (6) Comprensió - Τί ποιεῖ ὁ Δικαιόπολις ἐν τῷ ἀγρῷ; - Ἆρα ὁ πόνος χαλεπός ἐστιν; - Τί φέρει ὁ ἄνθρωπος ἐκ τοῦ ἀγροῦ; - Ποῖ (a on?) φέρει τὸν μέγαν λίθον; - Διὰ τί μάλα κάμνει ὁ αὐτουργός; - Ποῦ ἡσυχάζει ὁ Δικαιόπολις; - Ἆρα πολὺν χρόνον ἡσυχάζει; - Πότε ὁ Δικαιόπολις οὐκέτι πονεῖ; - Ποῖ οὖν βαδίζει; Gramàtica Conceptes Les partícules. El sintagma preposicional. Esquemes de morfologia Article Masculí Noms (II declinació) N. sg. ὁ βί-ος Ac. sg. τὸν βί-ον 14
Article Masculí Noms (II declinació) G. sg. τοῦ βί-ου D. sg. τῷ βί-ῳ Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de l article: Ἐν τῷ ἀγρ ὁ Δικαιόπολις πον, καὶ σκάπτ ἀγρόν. Ἐκ τοῦ ἀγρ ὁ Δικαιόπολις φέρ μέγαν λίθ. Ὁ ἥλι κατατρίβ τὸν αὐτουργ. αὐτουργὸς ἡσυχάζ ὑπὸ τ δένδρ. Δι ὀλίγου ὁ Δικαιόπολις ἐπαίρ ἑαυτ, καὶ πρὸς τ οἶκ βαδίζει. Ὁ Δικαιόπολις μάλα κάμν, καὶ ἐν τ οἴκ καθεύδ. b) De quin ètim grec provenen les paraules següents? cronologia filologia amfibi microxip economia polígon megalòman hipodèrmic c) Busca almenys dos derivats en llengües modernes de cada un dels ètims grecs que has identificat a l exercici anterior. Cultura: El llaurador atenés (pàgines 24-25). a) Explica a què es refereixen aquests dos noms geogràfics apareguts a la lectura: l Àtica i el Pireu. Pots ajudar-te amb el mapa de la pàgina 50 del llibre. b) Descriu l activitat productiva d un llaurador d Atenes a partir de les següents qüestions: - Què produïen a les seues finques? - Eren autosuficients en tots els productes? - En quins animals basaven la seua activitat ramadera? c) Quin criteri servia per a establir la diferència entre les classes socials a Atenes? A quina d aquestes classes pertany Diceòpolis? d) Què significa el nom del nostre protagonista: ΔΙΚΑΙΟΠΟΛΙΣ? 15
Ο ΞΑΝΘΙΑΣ (α) Vocabulari καλῶ (1) νῦν (3) δοῦλος, ου (2) διὰ τί (4-5) μέν δέ (2) οὕτω[ς] (5) εἰ (3) δεσπότης, ου (7) μή (3) λαμβάνω (8) πάρειμι (3) ἐγώ (9) Comprensió - Τίνα (a qui?) καλεῖ ὁ Δικαιόπολις; - Τίς ἐστιν ὁ Ξανθίας; - Πότε πονεῖ ὁ δοῦλος; - Ἆρα ὁ Ξανθίας νῦν ἐν τῷ ἀγρῷ πονεῖ; - Τί λέγει ὁ Δικαιόπολις πρὸς αὐτόν; - Τί οὖν ποιεῖ ὁ Ξανθίας; - Ἆρ ὁ Ξανθίας λέγει ὅτι (que) ῥᾴθυμός ἐστιν; - Τί λαμβάνει ὁ δοῦλος; - Τί δὲ ποιεῖ ὁ Δικαιόπολις; - Διὰ τί σπεύδει ὁ Δικαιόπολις; Gramàtica Conceptes L enunciat dels substantius i els verbs. L imperatiu. Esquemes de morfologia Present Indicatiu Verbs (Singular) Present Imperatiu 1ª εἰμί λέγ-ω 2ª εἶ λέγ-εις ἴσθι λέγ-ε 3ª ἐστί[ν] λέγ-ει 16
Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de l article: Ὁ δοῦλ πολὺν χρόνον καθίζ ὑπὸ τῷ δένδρῳ. Ἐγὼ μάλα κάμν πολλάκις γὰρ μέγαν λίθ φέρω ἐκ τοῦ ἀγροῦ. Σπεῦδ, ὦ δοῦλε μακρ γάρ ἐστιν ὁ πόνος. Διὰ τί εἶ οὕτω ῥᾴθυμ, ὦ Ξανθία; φέρ μοι τὸ ἄροτρον. b) Inserta a cada lloc la paraula corresponent de la llista. Hauràs d escriure-les en la forma apropiada quan siga necessari: ἄροτρον δέσποτα δοῦλος ῥᾴθυμος τί ἐγώ σύ ἐκβαίνω ἐλαύνω ἐλθέ ἴσθι καλῶ λαμβάνω πάρεστι(ν) ποιῶ σπεύδω βοηθῶ εἰ μή ἔπειτα μή ὑστεραίᾳ Ὁ Δικαιόπολις ἐν τῷ ἀγρῷ. Ὁ Ξανθίας οὐ πονεῖ πάρεστιν ὁ Δικαιόπολις. Ὁ Δικαιόπολις τὸν Ξανθίαν δεῦρο, ὦ Ξανθία εἶ, οὐ γὰρ πονεῖς. Ὦ Ξανθία, κάθευδε, ἀλλὰ πόνει. Ἐν τῷ οἴκῳ τὸ ἐστιν φέρε αὐτὸ ἐκ τοῦ οἴκου. Ὁ Ξανθίας τὸ ἄροτρον καὶ αὐτὸ βραδέως φέρει ἐκ τοῦ οἴκου. Ὁ Δικαιόπολις τοὺς βοῦς. Ὁ μὲν βαδίζει πρὸς τὸν ἀγρόν οὐ, βραδέως γὰρ βαδίζει. Ὁ δὲ Δικαιόπολις πρὸς τὸν δοῦλον λέγει Διὰ οὐ σπεύδεις; τί ; Ὁ δὲ δοῦλος Μὴ χαλεπὸς, ὦ. Μάλα γὰρ κάμνω. μὲν φιλεῖς τὸν ἀγρόν, δὲ δοῦλός εἰμι, τὸν οὖν ἀγρὸν οὐ φιλῶ. Τῇ ὁ αὐτουργὸς ἐκ τοῦ οἴκου. Ὁ αὐτουργὸς τοὺς λίθους ἐκ τοῦ ἀγροῦ φέρει, τοὺς βοῦς ἐλαύνει. Νῦν δὲ ὁ δοῦλος, οὐκέτι γὰρ ῥᾴθυμός ἐστιν. c) Fes concertar cada verb amb els subjectes: λαμβάνω φιλῶ εἰμι σὺ ὁ δοῦλος ἐγὼ ἐγὼ σὺ ὁ δοῦλος ὁ δοῦλος ἐγὼ σὺ 17
Ο ΞΑΝΘΙΑΣ (β) Vocabulari εἰσάγω (2) ἄγω (7) εἰς + acusatiu (3) Comprensió - Ἆρα ὁ Δικαιόπολις τὸν δοῦλον ἐλαύνει πρὸς τὸν ἀγρόν; - Τί ποιεῖ ὁ Δικαιόπολις ἐπεὶ ἐν τῷ ἀγρῷ πάρεστιν; - Διὰ τί ὁ Ξανθίας οὐ πάρεστιν; - Τί οὖν ποιεῖ ὁ δεσπότης; - Τί ποιεῖ ὁ Δικαιόπολις ἐπεὶ ὁ Ξανθίας φέρει αὐτῷ τὸ ἄροτρον; - Ἆρα ὁ δοῦλος βοηθεῖ τῷ δεσπότῃ; - Πῶς οὖν καλεῖ τὸν Ξανθίαν ὁ Δικαιόπολις; - Τί λαμβάνει ὁ Ξανθίας; - Τίνα ἔπειτα καλεῖ ὁ Δικαιόπολις; Διὰ τί; - Τί λέγει ὁ αὐτουργὸς πρὸς τοὺς βοῦς; Gramàtica Conceptes Els verbs compostos. El cas Vocatiu. Article i noms de la Declinació II en gènere neutre. Esquemes de morfologia Masculins Neutres N ὁ βί-ος V βί-ε [τὸ] δένδρ-ον A τὸν βί-ον G τοῦ βί-ου τοῦ δένδρ-ου D τῷ βί-ῳ τῷ δένδρ-ῳ Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de l article: 18
Ὁ Δικαιόπολις κεντ τοὺς βοῦς, καὶ αὐτοὺς (a ells, els) ἐλαύν εἰς ἀγρ. Ο Ξανθίας ἐκ οἴκ ἐκβαίν, καὶ βραδέως βαδίζ οὐδὲ (i no) σπεύδ, τὸ γὰρ ἄροτρον φέρ. Δικαιόπολις λέγ Ὦ ῥᾴθυμ δοῦλ, διὰ τί οὕτω βραδέως βαδίζ ; Ἐγὼ μὲν τοὺς βοῦς κεντ καὶ εἰς ἀγρ εἰσάγ, σὺ δὲ μὴ βάδιζ βραδέως ἀλλὰ σπεῦδ. Ὁ Ξανθίας δι ὀλίγου καθίζ ὑπὸ τ δένδρ ὁ μὲν οὖν Δικαιόπολις καλ δοῦλ, ὁ δὲ δοῦλ οὐκέτι ἡσυχάζ ἀλλὰ βαδίζ. Ὁ αὐτουργ ἄγ τοὺς βοῦς ὑπὸ ζυγ καὶ ἀροτρεύ ἀγρ ἔπειτα δὲ λέγ Ὦ βόες, ἕλκ τὸ ἄροτρ καὶ ἀροτρεύ. b) Troba almenys dos derivats etimològics per cada un dels ètims següents: ἄνθρωπος δεσπότης πολύς οἰκῶ μέγας Cultura: L esclavitud (pàgina 36). a) Què et crida més l atenció de les dades de la població d Atenes citades a la lectura? b) Escriu la teua definició de metec. És comparable la seua situació a la dels immigrants actuals? c) Destaca quatre característiques que defineixen la condició dels esclaus a Grècia. d) Llig atentament el text inclòs de la República dels atenesos i explica què és el que critica. e) Què significa el nom de l esclau de la nostra història: ΞΑΝΘΙΑΣ? Per què creus que li diuen així? 19
Ο ΑΡΟΤΟΣ (α) Vocabulari μένω (2) ἅμα (13) φησί[ν] (4) τε καί (14) ἔτι (4) αἴτιος (20) δυνατόν ἐστι[ν] (12) Comprensió - Τί ποιοῦσι ὅ τε Δικαιόπολις καὶ οἱ βόες καὶ ὁ Ξανθίας ἐν τῷ ἀγρῷ; - Τί ἐνταῦθα πάσχουσι (què els passa?) οἱ βόες; - Διὰ τί οἱ βόες οὐκέτι ἕλκουσι τὸ ἄροτρον; - Ἆρα ὁ Δικαιόπολις φέρει τὸν λίθον ἐκ τοῦ ἀγροῦ; Διὰ τί; - Τί οὖν ποιεῖ ὁ αὐτουργός; - Διὰ τί ὁ Ξανθίας οὐ βοηθεῖ τῷ δεσπότῃ; - Ἆρα δυνατόν ἐστι τὸν λίθον αἴρειν; Πῶς; - Τί πάσχει (què li passa?) ὁ Ξανθίας ἐν ᾧ τὸν λίθον φέρει; - Διὰ τί στενάζει ὁ Δικαιόπολις; - Πῶς οὖν καλεῖ τὸν Ξανθίαν; - Ἆρα τὸν λίθον τέλος ἐκφέρουσιν; - Τί ἐνταῦθα ποιοῦσι οἱ βόες; Gramàtica Esquemes de morfologia Present Indicatiu (Singular i Plural) Present Imperatiu 1ª εἰμί λέγ-ω 2ª εἶ λέγ-εις ἴσθι λέγ-ε 3ª ἐστί[ν] λέγ-ει 1ª 2ª ἔστε λέγ-ετε 3ª εἰσί[ν] λέγ-ουσι[ν] 20
Infinitiu Present λέγ-ειν εἶναι Exercicis a) Escriu en grec les formes verbals següents: afanyeu-vos! estimes seu! són eixir dormir espereu! sóc porta! estan (presents) b) Escriu la forma correcta del verb per a completar cada frase: οἱ αὐτουργοὶ τοὺς φίλους (μένω). ὦ φίλοι, δεῦρο (σπεύδω). οἱ δοῦλοι τοὺς λίθους ἐκ τοῦ ἀγροῦ (ἐκφέρω). λίθος δὲ μέγας ἐν τῷ ἀγρῷ (εἰμί). οὐ δυνατόν ἐστιν (ἐκφέρω) τοσοῦτον λίθον. πρὸς τὸν ἀγρὸν (ἐλαύνω) τοὺς βοῦς, ὦ δοῦλοι. οἱ βόες τὴν ἅμαξαν [el carro] (ἕλκω). δυνατόν ἐστιν εἰς τὴν ἅμαξαν τὸν λίθον (αἴρω). c) Troba almenys dos derivats etimològics per cada un dels ètims següents: βίος φιλῶ αὐτόν χρόνος ὑπό 21
Ο ΑΡΟΤΟΣ (β) Vocabulari υἱός, ου (2) μηκέτι (4) παῖς, παιδός (2) λείπω (6) ἀνδρεῖος (2) μετά + acusatiu (7) πατήρ, πατρός (3) σύ (9) ἐπεί (3) Gramàtica Esquemes de morfologia Article i noms de la Segona Declinació N Masculí ὁ βί-ος Singular Neutre V βί-ε [τὸ] δένδρ-ον A τὸν βί-ον G τοῦ βί-ου τοῦ δένδρ-ου D τῷ βί-ῳ τῷ δένδρ-ῳ Plural N/V A [οἱ] βί-οι τοὺς βί-ους [τὰ] δένδρ-α G τῶν βί-ων τῶν δένδρ-ων D τοῖς βί-οις τοῖς δένδρ-οις Exercicis a) Escriu en grec les formes verbals següents: deixa! proporcionar esperes sigueu! estic ací (present) porta diuen alegreu-vos! crides ser b) Escriu cada sintagma en els casos sol licitats: 22
τὸ ἰσχυρὸν ἄροτρον A G D V οἱ ἀνδρεῖοι ἄνθρωποι A G D V τὰ καλὰ δεῖπνα A G D V ὁ ῥᾴθυμος δοῦλος A G D V c) De quins ètims grecs provenen els derivats següents? Busca altres derivats de cada ètim: pediatra filantrop calidoscopi metafísica hidròfil Andreu hipoglucèmia pedofília Cultura: El δῆμος i la πόλις (pàgines 50-51). a) Explica amb paraules teues què entens per δῆμος. b) Quines característiques de les cases gregues destacaries? c) Fes una llista amb les obligacions polítiques d un ciutadà atenés que es recullen al text. d) En quines ocasions podia anar a la ciutat un atenés resident al camp, com és el cas de Diceòpolis? e) Al fragment del discurs de Pèricles es posa de manifest una qualitat dels atenesos. Quina? 23
ΠΡΟΣ ΤΗΙ ΚΡΗΝΗΙ (α) Vocabulari γυνή, γυναικός (1) καί (18) ἀνήρ, ἀνδρός (1) ναί (18) ἔχω (4) ταχέως (19) ἐθέλω (6) ἀκούω (19) μήτηρ, μητρός (12) ἀπό + genitiu (20) ὥστε (14) ὅτι (20) ἄλλος, η, ο (15) ποιῶ (20) φίλος, η, ον (17) ἡμεῖς (20) ἆρα (17) Gramàtica Conceptes: preposicions amb més d un cas (πρός). Hi ha preposicions que només poden anar amb un cas. Però d altres n admeten dos (acusatiu i genitiu), o fins i tot tres casos (acusatiu, genitiu i datiu). Per tant, per a traduir correctament una preposició caldrà tenir en compte: 1. El sentit general de la preposició. 2. El matís que aporta el cas del nom que l acompanya. En general: a) L acusatiu aporta la noció de direcció cap a un lloc. b) El datiu implica el matís de situació estàtica. c) El genitiu dóna una idea de separació o allunyament. Per exemple, la preposició παρά té com a sentit general junt a, al llarg de. Aleshores, com traduirem cada vinyeta? Esquemes de morfologia 24
Article i substantius femenins de la Primera Declinació Model en -α Singular Model en α mixta Model en -η N/V [ἡ] ὑδρί-α [ἡ] θάλαττ-α A τὴν ὑδρί-αν τὴν θάλαττ-αν G τῆς ὑδρί-ας τῆς θαλάττ-ης D τῇ ὑδρί-ᾳ τῇ θαλάττ-ῃ [ἡ] κρήν-η τὴν κρήν-ην τῆς κρήν-ης τῇ κρήν-ῃ Plural (terminacions nominals comunes) N/V [αἱ] -αι A G D τὰς -ας τῶν -ῶν ταῖς -αις Present Indicatiu complet Singular 1ª εἰμί λέγ-ω 2ª εἶ λέγ-εις 3ª ἐστί[ν] λέγ-ει Plural 1ª ἐσμέν λέγ-ομεν 2ª ἐστέ λέγ-ετε 3ª εἰσί[ν] λέγ-ουσι[ν] Exercici. Canvia el nombre de les paraules subratllades i tradueix: χαῖρε, ὦ κόρη, ἆρα βαδίζεις πρὸς τὴν θάλατταν; οἱ ἄνθρωποι φέρουσι τὰ ἄροτρα ἐκ τῶν ἀγρῶν. καλαί ἐστε, ὦ κόραι ἆρ ἐθέλετε τὴν ἑωρτὴν θεωρεῖν; ἐν νῷ ἔχω πρὸς τὴν κρήνην βαδίζειν οὐ γὰρ δυνατόν ἐστιν ἔτι καθεύδειν. ἀπὸ τῆς καλῆς κρήνης ἡ Μέλιττα πρὸς τὴν οἰκίαν βαίνει. 25
ΠΡΟΣ ΤΗΙ ΚΡΗΝΗΙ (β) Vocabulari μάλιστα (2) γῆ, γῆς (10) πείθω (6) Gramàtica Conceptes: Estructura d una forma verbal: formes temàtiques i atemàtiques. Esquemes de morfologia Enunciat i declinació dels adjectius: tipus καλός, ή, όν i ῥᾴδιος, α, ον (pàgina 70). Dos adjectius singulars: μέγας, μεγάλη, μέγα i πολύς, πολλή, πολύ (pàgina 71). Dos pronoms: demostratiu αὐτός, ή, ό (pàgina 84) i indefinit ἄλλος, η, ο. Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensió: - Τί ἥ τε Μυρρίνη καὶ ἡ Μέλιττα ἐν νῷ ἔχουσι ποιεῖν; - Τί ποιοῦσι πρὸς τῇ κρήνῃ αἱ γυναῖκες; - Τί λέγει ὁ ἄγγελος; - Τί ἐν νῷ ἔχουσιν αἱ γυναῖκες; - Τί κακὸν πάσχει ἡ Μέλιττα ἐν ᾧ βαδίζει πρὸς τὸν οἶκον; b) Troba almenys dos derivats etimològics per a cada un dels ètims: γυνή, γυναικός ἀνήρ, ἀνδρός αὐτός, ή, ό γῆ, γῆς ταχέως (taqui-) c) Escriu en grec les formes verbals següents: convencen escoltar tin! fas deixeu! estar ací (present) agafem sou guieu! espera 26
d) Completa cada sintagma amb la forma corresponent de l adjectiu: ἡ ὑδρία (καλός) τῆς γυναικός (μέγας) αἱ ὑδρίαι (καλός) ταῖς κρήναις (μέγας) ἡ ὑδρία (μέγας) τῇ κρήνῃ (μέγας) αἱ ὑδρίαι (μέγας) τὴν ὑδρίαν (μέγας) τῆς ὁδοῦ (μακρός) χρόνον (πολύς) τῶν ὁδῶν (μακρός) δένδρα (πολύς) τῆς μητρός (φίλος) τοῦ πόνου (ῥᾴδιος) τῶν μητέρων (φίλος) τῶν πόνων (ῥᾴδιος) τὴν ὁδόν (ῥᾴδιος) τῶν πόνων (πολύς) τὰς ὁδούς (ῥᾴδιος) τῷ ἀνδρί (φίλος) τὰς ἑορτάς (μέγας) τοῖς νεανίαις (καλός) κρῆναι (πολύς) τὰ δένδρα (πολύς) Cultura: Les dones i l amor (pàgines 66-67). a) Segons la cita del discurs de Pèricles, quina seria la virtut més valorada en una dona atenesa? Què pots deduir d aquesta opinió? b) A partir de la lectura, cita les obligacions que tindria una dona com Mirrina. Compara el seu cas amb el d una dona actual i trau les teues conclusions. c) Quines raons se t acudeixen per a explicar que les dones ateneses es casaren tan joves? d) En quins àmbits de la societat gaudia la dona d una certa llibertat? e) Busca el nom d alguns destacats personatges femenins d obres de teatre gregues. Tria n un i escriu un resum de la seua història. f) Comenta els aspectes del text de Semònides sobre la dona ideal que coincideixen amb les altres dos cites literàries de la lectura. g) Investiga sobre la poetessa Safo i redacta un breu informe sobre ella. h) Tot seguit comenta el seu poema, conegut com Himne a Afrodita, que trobaràs a la pàgina 67: - El poema ens fa un complet retrat d Afrodita: selecciona les cites que al ludeixen als seus atributs. - Quins personatges parlen al poema? Resumeix la situació i els sentiments de cada u. - Creus que aquests versos reflecteixen el món afectiu d una dona atenesa com ara Mirrina? Explica la teua resposta. 27
Ο ΛΥΚΟΣ (α) Vocabulari οἰκία, ας (3) διώκω (6) ἀνά + acusatiu (4) φεύγω (7) ὁρῶ (5) Gramàtica Conceptes El gènere dels substantius de la primera i segona declinacions. I masculins femenins neutres ὁ δεσπότης, ου (pàgina 70) ἡ ὑδρία, ας ἡ θάλαττα, ης ἡ κεφαλή, ῆς Ø II ὁ ἄνθρωπος, ου ἡ ὁδός, οῦ τὸ δένδρον, ου Classificació de les vocals 1. tancades ι /i/ llarga o breu ει /e/ llarga ε /e/ breu υ /ü/ llarga o breu ο /o/ breu ου /o/ llarga obertes η /e/ llarga α /a/ llarga o breu ω /o/ llarga Exercicis a) Canvia el nombre de les paraules subratllades i tradueix: - Ἡμεῖς ἐν νῷ ἔχομεν τοὺς μύθους ἀκούειν. 1 Com pots comprovar, són dotze fonemes vocàlics representats per nou grafies: tres d aquestes (ι, υ, α) poden representar dos fonemes diferenciats. 28
- Μὴ οὕτω ῥᾴθυμος ἴσθι, ὦ παῖ, καὶ φέρε τὴν ὑδρίαν. - Ὁ δεσπότης φέρει τὸ ἄροτρον ἐκ τῆς οἰκίας. - Ἄκουε, ὦ φίλη αἱ γυναῖκες τῇ κρήνῃ προσχωροῦσιν. b) Posa d acord cada sintagma: (μέγας, μεγάλη, μέγα) δούλῳ καλὴ (οἰκία, ας) (πολύς, πολλή, πολύ) ἄνθρωποι φίλων (υἱός, οῦ) (ἀγαθός, ή, όν) δεσπόταις c) Descriu el fonema vocàlic que representa cada grafia: ει ω ου ε η Cultura: Déus i homes (pàgines 80-81). a) Explica com s ha configurat la religió grega antiga tal com l entenem hui. b) Quin caràcter atribuïen els grecs als seus déus? Investiga i resumeix algun mite com a exemple d aquest comportament. c) Quines diferències t han cridat l atenció entre la religió grega antiga i les pràctiques religioses del teu entorn? d) La cita de la Ilíada és un exemple de pregària a un déu. Compara-la amb el poema de Safo de la pàgina 67 i destaca els punts en comú. 29
Ο ΛΥΚΟΣ (β) Vocabulari πρῶτος, η, ον (4) ἀγαθός, ή, όν (17) ἐπί + ac. o datiu (7, 15) γιγνώσκω (19) θαυμάζω (16) πάσχω (19) εὖ adv. (16) Gramàtica Conceptes Què és un verb contracte? Regles de contracció vocàlica: 1. El resultat d una contracció de vocals és sempre una vocal llarga o un diftong. 2. Si alguna de les vocals que contrauen és oberta, la vocal llarga resultant també ho serà. Si les dos vocals que contrauen són tancades, la vocal llarga resultant també ho serà. 3. Si una de les vocals (o les dos) que contrauen és de so /o/, la vocal llarga resultant també sonarà /o/. 4. Si cap de les vocals que contrauen sona /o/, el so de la vocal llarga resultant serà el mateix de la primera de les dos que contrauen. 5. Una regla pràctica: l èpsilon desapareix davant d un diftong. Esquemes de morfologia: Formes dels verbs contractes. Present Indicatiu (Singular) 1ª τιμά-ω ποιέ-ω δηλό-ω 2ª τιμά-εις ποιέ-εις δηλό-εις 3ª τιμά-ει ποιέ-ει δηλό-ει (Plural) 1ª τιμά-ο-μεν ποιέ-ο-μεν δηλό-ο-μεν 2ª τιμά-ε-τε ποιέ-ε-τε δηλό-ε-τε 3ª τιμά-ουσι[ν] ποιέ-ουσι[ν] δηλό-ουσι[ν] Nota: a les terminacions de la 2ª i 3ª persones del singular la grafia ει representa un diftong. 30
Present Imperatiu (Singular) 2ª τίμα-ε ποίε-ε δήλο-ε 3ª (Plural) 2ª τιμά-ε-τε ποιέ-ε-τε δηλό-ε-τε 3ª Infinitiu present τιμά-ειν ποιέ-ειν δηλό-ειν Nota: a la terminació de l infinitiu la grafia ει representa una /e/ llarga tancada. Exercicis a) Resol les contraccions que es poden donar a les formes dels verbs contractes: α+ω ε+ω ο+ω α+ει / ε+ει ο+ει / οι α+ο ε+ο ο+ο α+ε ε+ε ο+ε α+ου ε+ου ο+ου α+ῃ ε+ῃ ο+ῃ οι α+οι ε+οι ο+οι οι b) Escriu ara les formes definitives dels verbs contractes al teu quadern. 31
Ο ΜΥΘΟΣ (α) Vocabulari βασιλεύς, έως (1) φοβέομαι (12) ἐκεῖ adv. (2) πείθομαι (12) δεινός, ή, όν (3) ναῦς, νεώς (13) ἀναγκάζω (4) πλέω (13) βασιλεύω (7) ἀφικνέομαι (14) ὄνομα, ατος (8) πόλις, πόλεως (17) ἑταῖρος, ου (8) γίγνομαι (19) βούλομαι (9) ἀποκτείνω (23) σῴζω (10) ἀπέρχομαι (27) μετά + gen. (11) ἡμέρα, ας (28) Gramàtica Conceptes: La veu mitjana. Esquemes de morfologia. Els pronoms personals de 1ª i 2ª persona (pàg. 84). Terminacions verbals en veu mitjana. Present Indicatiu Present Imperatiu veu activa veu mitjana veu activa veu mitjana (Singular) (Singular) 1ª -ω -ο-μαι 2ª -εις -ῃ / -ει -ε -ου 3ª -ει -ε-ται (Plural) (Plural) 1ª -ο-μεν -ο-μεθα 2ª -ε-τε -ε-σθε -ε-τε -ε-σθε 3ª -ουσι(ν) -ο-νται Infinitiu present veu activa -ειν veu mitjana -ε-σθαι 32
Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensió: - Τίς ἐστιν ὁ Μινώταυρος; Ποῦ οἰκεῖ; - Πόσους (quants) ἀνθρώπους ἐσθίει κατ ἔτος ὁ Μινώταυρος; - Διὰ τί ὁ Θησεὺς βούλεται τοῖς ἑταίροις βοηθεῖν; - Τίνες δέχονται τὸν Θησέα καὶ τοὺς ἑταίρους αὐτοῦ ἐν τῇ Κρήτῃ; - Διὰ τί ἡ Ἀριάδνη βούλεται τῷ Θησεῖ βοηθεῖν; - Ἆρα ἡ Ἀριάδνη ἐν νῷ ἔχει ἐν τῇ Κρήτῃ μένειν; b) Posa d acord cada sintagma: (πολύς, πολλή, πολύ) ἡμέραν καλοῖς (νεανίας, ου) (δεινός, ή, ον) δέσποτα μεγάλα (δένδρον, ου) (φίλος, η, ον) οἰκίας c) Canvia la veu en aquestes formes verbals, d activa a mitjana i viceversa: πείθουσιν φοβεῖσθαι τιμῶμεν λάμβανε ἔχεται d) Escriu al teu quadern les formes del verb ἀφικνέομαι. e) Canvia el nombre de les paraules subratllades en cada frase i tradueix: - Ὁ δεσπότης τοὺς ἑταῖρους οἰκτίρει καὶ βούλεται σῴζειν. - Ταχέως ἀπερχόμεθα πρὸς τὴν ναῦν ὁ γὰρ Μινώταυρος ἡμᾶς διώκει. - Τί ποιεῖτε, ὦ δοῦλοι; Ἐγὼ μὲν γὰρ ὑμᾶς καλῶ, ὑμεῖς δὲ οὐκ ἀκούετε. - Διὰ τί σιγᾷς, ὦ φίλη; ἆρ οὐ βούλει τὸν μῦθον ὑμῖν εἰπεῖν; f) Quin ètim reconeixes a les paraules següents? Cita algun derivat més de cada ètim. acústic prototip epitafi anacrònic onomàstica política hemeroteca dinosaure 33
Ο ΜΥΘΟΣ (β) Vocabulari ἡγέομαι (8) τιμάω (23) ἀνάγκη, ης (11) ἐκεῖνος, η, ο (38) μάχομαι (18) Gramàtica Conceptes: Valors del cas Datiu (sense preposició): COMPLEMENT INDIRECTE COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (INSTRUMENT) ὁ μῦθος (α) τῷ Μινωταύρῳ (6) αὐτῷ (7) σοι (22) αὐτοῖς (9) + προσχωρέω αὐτῷ (12) + πείθομαι ὁ μῦθος (β) τῷ Μινωταύρῳ (5) μοι (7) + ἕπομαι αὐτοῖς (8) + ἡγέομαι τοῖς ἑταίροις (27) + ἡγέομαι τῇ μὲν ἀριστερᾷ τῇ δὲ δεξιᾷ (18-19) Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensió: - Πότε ἄγει ὁ Μίνως τοὺς Ἀθηναίους πρὸς τὸν λαβύρινθον; - Τίνες τὰς πύλας ἀνοίγουσι καὶ κλείουσιν; - Τί ἔχει ἐν τῇ δεξιᾷ ὁ Θησεύς; - Διὰ τί τρέπονται οἱ Ἀθηναῖοι; - Τί ποιεῖ ὁ Μινώταυρος ἐπεὶ αὐτὸν τύπτει ὁ Θησεύς; - Πῶς ἀφικνοῦνται οἱ Ἀθηναῖοι εἰς τὰς πύλλας τοῦ λαβυρίνθου; - Ἆρα ὁ Θησεὺς μένει σὺν (amb) τῇ Ἀριάδνῃ ἐν τῇ Κνωσῷ; c) Posa d acord cada sintagma: (πρῶτος, η, ον) ἡμέραις ἄλλους (ἑταῖρος, ου) (πολύς, πολλή, πολύ) χρόνον φίλοι (δεσπότης, ου) (ἀγαθός, ή, όν) οἰκίᾳ 34
d) Completa les terminacions i tradueix: - Ἆρ οὐκ ἀκούετε; φέρετε μ τ ἄροτρ. - Ἐν νῷ ἔχομεν τ Μινώταυρ ἀποκτείνειν καὶ ἀπὸ τ λαβυρίνθ ἀποφεύγειν. - Ἡ Ἀριάδνη ὁρ τοὺς Ἀθηναίους καὶ βούλεται βοηθ αὐτούς. e) Completa cada frase amb la forma adient de la paraula entre parèntesi: - οἱ παῖδές πείθονται. (ἐγώ) - (a les xiques) σῖτον παρέχομεν. (αἱ κόραι) - ἀπὸ ὁ ἄνθρωπος ἀφικνεῖται. (ἡ νῆσος) - ἔστιν μεγάλη οἰκία. (ὑμεῖς) - (al dia següent) αἱ φίλαι ἀφικνοῦνται. (ἡ ὑστεραία) - (amb la pedra) ὁ παῖς τὸν λύκον βάλλε. (ὁ λίθος) - μετὰ ἐξερχόμεθα. (οἱ φίλοι) - ἑπόμεθα. (ὁ φίλος) - καθίζομεν ἐπὶ. (ὁ λίθος) - τρέπονται πρὸς αἱ κόραι. (ἡ ὁδός) - οἱ παῖδες ἐκ φεύγουσιν. (ὁ ἀγρός) - μένετε ἐν, ὦ παῖδες. (ὁ οἶκος) - ἡγούμεθα εἰς τὴν οἰκίαν. (ὁ ἄνθρωπος) - πάρεχε τὸ ἄροτρον. (ὁ δοῦλος) - βαίνομεν ἐκ. (ἡ οἰκία) - ὁ Ξανθίας ὑπὸ καθεύδει. (τὸ δένδρον) - ὁ Θησεὺς τὸν Μινώταυρον (amb la mà dreta) τύπτει. (ἡ δεξιά) - ὁ Μινώταυρος ἐν οἰκεῖ. (ὁ λαβύρινθος) - ἡ κόρη βοηθεῖ. (ὁ νεανίας) Cultura: El mite (pàg. 94-95). a) Quina és, en la teua opinió, la característica que defineix millor un mite? b) Com s han transmés els mites fins a nosaltres? c) Quins mites grecs són citats a la lectura? En què es diferencien? d) El mite de Pandora està resumit a la lectura a partir de les cites del poeta Hesíode. Comenta n els següents aspectes: - Investiga els antecedents: què va passar abans que Prometeu robara el foc per als homes? - Quin significat té per a tu aquest mite? - Saps què és un adjectiu epítet? Assenyala els que acompanyen els noms propis dels protagonistes d aquest mite. 35
Ο ΚΥΚΛΩΨ (α) Vocabulari ὡς adv. (1) τίς, τίνος (17) δακρύω (4) θάλαττα, ης (18) περί + ac. o gen. (6 i 8) ἑαυτοῦ, ῆς, οῦ (22) δέκα (8) οὐδείς, οὐδεμία, οὐδέν (23) κελεύω (9) ἑυρίσκω (23) ποτε adv. (13) Gramàtica Conceptes: Introducció a la tercera declinació: classificació dels noms segons el tema (pàg. 106). Fonètica: les consonants oclusives i les regles fonètiques que les afecten. labials guturals dentals β γ δ sonores π κ τ sordes φ χ θ sordes aspirades Una oclusiva labial en contacte amb una sigma. Una oclusiva gutural en contacte amb una sigma. Una oclusiva dental en contacte amb una sigma. Una oclusiva en final de paraula. Esquemes de morfologia: Noms de la tercera declinació de tema en oclusiva. Masculí i femení Singular N/V (ὁ) Κύκλωψ (ἡ) αἴξ ὁ παῖς A G τοῦ Κυκλώπ-ος D 36
Plural N/V A G D Singular Neutres Plural N/V/A (τὸ) ὄνομα G τοῦ ὀνόματ-ος D Nota: Els noms masculins i femenins de tema en oclusiva utilitzen la desinència ς per a formar el Nominatiu singular. Exercicis a) Canvia el nombre prenent com a referència les paraules subratllades i tradueix: - Ὁ Ὀδυσσεὺς τοῖς ἑταίροις ἡγεῖται καὶ εἰς τὸ τοῦ Κύκλωπος ἄντρον ἀφικνεῖται. - Πείθου ἡμῖν, ὦ Ὀδυσσεῦ ἔλαυνε τὰς αἴγας πρὸς τὴν θάλατταν. - Μάλα φοβεῖται ὁ παῖς ὅμως δὲ τῷ πατρὶ ἕπεται πρὸς τὴν πόλιν. b) Quin ètim comparteix cada sèrie de derivats? semàfor, acuífer efímer, hemeroteca, efemèride anàfora, anàlisi apolític, policia, necròpoli perímetre, període, periscopi 37
Ο ΚΥΚΛΩΨ (β) Vocabulari εἷς, μία, ἕν (2) πῶς adv. (15) ἔνειμι (3) οἶνος, ου (18) πᾶς, πᾶσα, πᾶν (5) μέλλω (21) ἀποκρίνομαι (11) δύναμαι (25) παύω (14) σοφός, ή, όν (27) Gramàtica Conceptes. Fonètica: la consonant nasal ν i les regles fonètiques que l afecten. Una nasal (ν) en contacte amb una sigma i la vocal que la precedia. De l allargament compensatori resulta. Esquemes de morfologia: Temes en ν de la tercera declinació. Pronoms El numeral εἷς, μία, ἕν. Singular N εἷς μία ἕν A G D Nota: Es declinen igual els indefinits οὐδείς, οὐδεμία, οὐδέν i μηδείς, μηδεμία, μηδέν. L interrogatiu τίς, τί i l indefinit τις, τι (pàg. 114-115). Substantius: χειμών, χειμῶνος; i adjectius: σώφρων, σῶφρον (pàg. 114). Notes. 1) Observa que l allargament compensatori no es produeix al Datiu plural. 2) Al substantiu model la vocal final del tema és llarga, per tant no hi ha alternança vocàlica amb la resta dels casos; però compara l amb λιμήν, λιμένος port. 3) També cal tindre en compte alguns substantius que fan servir la desinència ς al Nominatiu singular (ῥίς, ῥινός nas). Exercicis a) Completa les terminacions i tradueix: 38
- Ἑταῖροί τιν βούλ τῷ Ὀδυσσεῖ πείθεσθαι. - Ξένοι ἐσμὲν καὶ πολλ χειμῶν πάσχομεν. - Διὰ τί οὐ παρέχετε ἡμῖν τ δεῖπν, ὦ Κύκλωπ ; - Τ θεός ἐστιν ὁ τ Κύκλωπ πατήρ; b) Posa d acord: δεινοῖς (Kύκλωψ, ωπος) (εἷς, μία, ἕν) παιδί ἑταῖρον (τις, τι) τίνας (ξένος, ου) (εὐδαίμων, ον) ἡμέραι c) Quin ètim comparteixen cada sèrie de derivats? dinàmic, dinamita, dinamo panorama, panacea, pantomima agnòstic, diagnòstic Sofia, sofisticat, sofista èxtasi, excèntric, anècdota, eclipsi Cultura: Homer (pàg. 110-111). a) Justifica el títol dels dos poemes homèrics: la Ilíada i l Odissea. b) Les dos obres pertanyen al gènere èpic. Cita algunes característiques que ho confirmen. c) Com definiries la figura d Homer. Quin va ser el seu paper en el procés de creació dels dos poemes que se li atribueixen? d) Comenta les diferències que trobes entre els dos poemes. Fixa t, per exemple, en aquests dos aspectes: - El caràcter dels dos protagonistes: Aquil les i Ulisses. - Com ens presenten els fets cadascun dels poemes? És idèntic el desenvolupament argumental? e) Cita i descriu breument altres personatges que intervenen a la trama de la Ilíada i l Odissea a banda dels protagonistes respectius. 39
ΠΡΟΣ ΤΟ ΑΣΤΥ (α) Vocabulari ἐργάζομαι (1) ἀνάγκη ἐστίν (15) διαλέγομαι (4) ὥσπερ adv. (16) ἀλλήλων (4) ποιητής, οῦ (16) ποιέομαι/ποιέω (13) ἔργον, ου (16) δυνατόν ἐστιν (15) θεός, οῦ (23) Gramàtica Conceptes: Les tres classes d adjectius. Primera classe Segona classe Tercera classe καλός, ή, όν αἴτιος, α, ον εὐδαίμων, ον πᾶς, πᾶσα, πᾶν L enunciat consta de Tres formes: Nominatiu singular masculí, femení i neutre Dos formes: Nominatiu singular masculí=femení i neutre Tres formes: Nominatiu singular masculí, femení i neutre Es declinen Per la II declinació: masculí i neutre. Per la I declinació: femení. Per la III declinació. Per la III declinació: masculí i neutre. Per la I declinació: femení. Notes. 1) Hi ha alguns adjectius amb dos formes a l enunciat que es declinen per la II declinació: φρόνιμος, φρόνιμον prudent. 2) Recorda que els adjectius πολύς, πολλή, πολύ i μέγας, μεγάλη, μέγα tenen una declinació especial (amb doble tema). L augment als verbs. Si l arrel comença per consonant ε- davant l arrel λέγω ἔλεγον Si l arrel comença per vocal allargament de la vocal ἀκούω ἤκουον εὑρίσκω ηὕρισκον οἰκέω ᾤκουν Si el verb és compost augment després de la preposició εἰσάγω εἰσῆγον διαλέγω διέλεγον Notes. 1) Els verbs que tenen l arrel començada amb ι o υ no reflectixen l augment a l escriptura: ὑγιαίνω ὑγίαινον. 2) Les preposicions acabades en vocal la perden davant l augment dels verbs compostos: δια-λέγω διέλεγον. Són excepcions περι- i προ-: περι-βαίνω περιέβαινον. 40
Esquemes de morfologia: Temes en ντ- de la tercera declinació. Substantius. N ἄρχων γίγας V A G ἄρχοντ-ος γίγαντ-ος D N/V A G D Adjectius: πᾶς, πᾶσα, πᾶν (pàg. 128). Pretèrit imperfet: verb εἰμί i verb model παιδεύω. Veu activa Veu mitjana 1ª ἦν ἐ-παίδευ-ον ἐ-παιδευ-όμην 2ª ἦσθα 3ª ἦν 1ª ἦμεν 2ª ἦτε 3ª ἦσαν 41
ΠΡΟΣ ΤΟ ΑΣΤΥ (β) Vocabulari μηδέ/οὐδέ adv.-part. (5) ἀγορά, ᾶς (28) ἀναβαίνω (10) ὑπέρ + gen. (31) πολίτης, ου (27) Gramàtica Conceptes: Què és un participi? L alternança vocàlica. Esquemes de morfologia: El participi de present en veu mitjana. Masculí Femení Neutre N. sg. παιδευ-ό-μεν-ος παιδευ-ο-μέν-η παιδευ-ό-μεν-ον G. sg. Substantius de tema en ρ- de la tercera declinació. N V A G D ῥήτωρ ῥήτορ-ος μήτηρ, μητρός ἀνήρ, ἀνδρός (pàg. 128) Exercicis a) Canvia el nombre i tradueix: Μακρά ἐστιν ἡ ὁδὸς καὶ χαλεπή τῇ δ ὑστεραίᾳ ἐκεῖσε ἀφικνοῦνται. Οἱ παῖδες τῇ μητρὶ ἔπειθον καὶ πρὸς τὴν πόλιν ἐπορεύοντο. Αἱ γυναῖκες βούλονται τούς τε ἀγῶνας θεᾶσθαι καὶ τοὺς χορούς. b) Posa d acord. Adjectius de la primera classe i pronoms similars: 42
δεινοῖς (Kύκλωψ, ωπος) (πολύς, πολλή, πολύ) πολίτην καλῇ (γυνή, γυναικός) (ἄλλος, η, ο) παῖδας μέγα (ἄντρον, ου) Adjectius de la segona classe i pronoms similars: (τίς, τί) θεῷ (οἰκία, ας) τισί ἑταῖρον (τις, τι) τίνας (ξένος, ου) (εὐδαίμων, ον) ἡμέραι Adjectius de la tercera classe i pronoms similars: πᾶσαις (νῆσος, ου) (εἷς, μία, ἕν) παιδί πᾶσι (ὄνομα, ατος) (μέλας, μέλαινα, μέλαν) οἴνου οὐδένα (ποιητής, οῦ) c) Canvia el temps verbal (de present a pretèrit imperfet i viceversa) i tradueix: Ἐπεὶ δὲ ἐγίγνετο ἡ νύξ, ἐπορεύοντο εἰς τὸν λαβύρινθον καὶ τὸν Μινώταυρον ἀπέκτεινον. Ὁ μὲν Δικαιόπολις ἐργάζεται ἐν τῷ ἀγρῷ, αἱ δὲ γυναῖκες τὰς ὑδρίας φέρουσιν ἀπὸ τῆς κρήνης. Etimologia. Quin ètim compartixen cada sèrie de derivats? ergonòmic, ergoteràpia, sinergia, energia ateu, teologia, panteó, teogonia taquímetre, taquicàrdia, tacògraf, taquigrafia eufòria, eufemisme, eufonia enòleg, enòfob, enoteca 43
Η ΠΑΝΗΓΥΡΙΣ (α) Vocabulari διά + gen. (7) μέγιστος, η, ον (19) πίνω (11) Gramàtica Conceptes: L acusatiu temporal. El participi concertat: aposició circumstancial i aposició restrictiva. Esquemes de morfologia: El participi de present en veu activa (pàg. 136-137): Masculí Femení Neutre N. sg. ὤν οὖσα ὄν G. sg. N. sg. παιδεύ-ων παιδεύ-ουσα παιδεῦ-ον G. sg. Exercicis a) Completa les frases amb el participi del verb entre parèntesi. Has de fer-lo concertar amb el terme subratllat: τῷ παιδὶ τῷ τὸν κύνα προσχωρῶ. (θεάομαι) τοὺς αὐτουργοὺς τοὺς πρὸς τὸ ἄστυ ὁρῶ. (πορεύομαι) τοὺς παῖδας τοὺς ταῖς κόραισιν ὁρῶμεν. (ἕπομαι) οἱ πολῖται οἱ τοὺς θεοὺς οὐδένα κίνδυνον πάσχουσιν. (εὔχομαι) καλῶ τὸν δοῦλον τὸν ἐν τῷ ἀγρῷ. (ἐργάζομαι) b) Tradueix al grec utilitzant el participi per als elements subratllats: Les xiques gaudeixen mentre treballen. Les dones fugen perquè temen els estrangers. Els fills, com que volen descansar, s afanyen cap a casa. El iaio es cansa molt en anar a la ciutat. Els atenesos honren els ciutadans que combaten valerosament. 44
c) Dos frases en una (amb el participi): ὁ Ὀδυσσεὺς τοὺς ἑταίρους εὑρίσκει. / Οἱ ἑταῖροι ἐπανέρχονται εἰς τὴν ναῦν. ἡ Μυρρίνη τὸν σῖτον φέρει τῷ Δικαιοπόλει. / Ὁ Δικαιόπολις ἐργάζεται ἐν τῷ ἀγρῷ. σὺ δὲ, ὦ Μέλιττα, μὴ λεῖπέ με. / Ἐγὼ πρὸς τὸ ἄστυ πορεύομαι. ἆρ ἀκούεις τῶν γυναικῶν; / Αἱ γυναῖκες ἐν τῇ οἰκίᾳ ἀλλήλαις διαλέγονται. d) Canvia el temps verbal (de present a pretèrit imperfet i viceversa) i tradueix: πάντες οἱ πολῖται τὸν θεὸν εὐχόμενοι τὴν ἑορτὴν ἐποιοῦντο. οἱ παῖδες πολλοὺς ἀνθρώπους θεῶνται εἰς τὴν ἀγορὰν εἰσερχομένους. ὁ Φίλιππος τῷ πατρὶ πειθόμενος πρὸς τὸν ἀγρὸν βαδίζει. ἡ μήτηρ μάλα χαίρει εἰς τὴν ἑαυτῆς οἰκίαν ἀφικνουμένη. ὁ δοῦλος ὁ εἰς τὸν ἀγρὸν τῷ δεσπότῃ ἑπόμενος τὸ ἄροτρον ἔφερε. Cultura: Atenes: un esbós històric (pàg. 124-125). a) Moltes ciutats gregues es van formar a partir d una acròpolis. Defineix aquest concepte i explica si et sembla lògic com a emplaçament original per a una ciutat. Reconeixes aquesta estructura urbana en altres moments de la història? b) Relaciona el concepte de metròpolis amb el territori anomenat Jònia. Tenint en compte que ciutats com Efes, Milet o Halicarnàs estaven a aquesta regió, comenta la seua importància cultural. c) Les migracions i la fundació de colònies van ser molt importants a la història de Grècia. Quines causes d aquest fenomen se t acudeixen? d) Quines formes de govern es van posar en pràctica a Atenes al llarg de la seua història? Cita un personatge relacionat amb cada una d elles. e) Comenta el paper de l imperi persa al llarg de la història política d Atenes. Quins esdeveniments destacaries en aquesta relació? f) Creus que són compatibles els termes democràcia i imperialisme. Explica quan i per què els podem aplicar simultàniament a l estat atenés. g) Descriu el moment de la història d Atenes en què viuen Diceòpolis i la seua família. 45
Η ΠΑΝΗΓΥΡΙΣ (β) Vocabulari ἄριστος, η, ον (9) δῆμος, ου (15) Gramàtica Conceptes: El participi substantivat. L article com a pronom: ὁ μὲν ὁ δὲ Exercicis a) Completa les frases amb el participi del verb entre parèntesi. Has de fer-lo concertar amb el terme subratllat: τοῖς παισὶ τοῖς ἕπονται. (τρέχω) τοὺς πολίτας τοὺς ἐν τῇ στοᾷ ὁρῶ. (καθεύδω) τὸν αὐτουργὸν τὸν πρὸς τὸν ἀγρὸν καλοῦμεν. (σπεύδω) τῷ ποιητῇ τῷ τὸν βασιλέα σῖτον παρέχουσιν. (τιμάω) b) Completa la segona oració a les següents frases utilitzant un participi substantivat, segons el primer exemple ja resolt: ἀφικνοῦνταί τινες. ἆρα γιγνώσκετε τοὺς ἀφικνουμένους; τίνες μεθύουσι ἐν τῇ ἀγορᾷ; οὐχ ὁρῶ ἆρα τῷ θεῷ εὔχεταί τις; οὐ πάρεστι τίς καλεῖ τοὺς πολίτας; ποῦ ἐστι ; c) Tradueix al grec utilitzant el participi per als elements subratllats: La mare, com que estima la seua filla, corre cap a casa. L esclau que escolta el seu amo és sensat. Els homes que són valents no tenen por. Els pares, en veure les seues filles, (les) criden. d) Dos frases en una (amb el participi concertat): Ἡ παρθένος ἔρχεται εἰς τὸ τέμενος. / Ἡ παρθένος τὴν τοῦ θεοῦ εἰκόνα φέρει. Ὁ πατὴρ τὸν κήρυκα ἐθεᾶτο. / Ὁ κῆρυξ πρὸς ταῖς πύλαις τὸν δῆμον ἐκάλει. Ἆρα πάρεισιν οἱ ὑπηρέται; / Οἱ ὑπηρέται τῷ Διονύσῳ τοὺς βότρυας παρέχουσιν. Ὁ ἱερεὺς ταῖς γυναιξὶ ἡγεῖται. / Αἱ γυναῖκες διαλέγονται ἀλλέλαις. 46
e) Canvia el temps verbal (de present a pretèrit imperfet i viceversa) i tradueix: οἱ τὴν πόλιν φιλοῦντες τιμῶσιν αὐτήν. ὁ δεσπότης ἤκουε τῶν δούλων τῶν πονούντων. ὁ νεανίας πολὺν οἶνον πίνων κωμάζει. ὁ δοῦλος ὁ ἐν τῷ ἀγρῷ καθεύδων οὐκ ἐπόνει. f) Troba la forma adequada dels substantius de la tercera declinació de tema en ρ-: τοῦ. (ἀνήρ) τὴν. (θυγάτηρ) τοῖς. (πατήρ) οἱ. (ἀνήρ) αἱ. (μήτηρ) τοῖς. (ἀνήρ) τὰς. (μήτηρ) τῶν. (θυγάτηρ) g) Posa d acord: (μέγας, μεγάλη, μεγα) ἱερά ἄλλοις (κῆρυξ, κήρυκος) (οὐδείς, οὐδεμία, οὐδέν) πολίτου παντὶ (δῆμος, ου) (ἄριστος, η, ον) πάτερ Etimologia. Quin ètim compartixen cada sèrie de derivats? demografia, democràcia, epidèmia, demagògia diàleg, diacrònic, diabetis, diagnòstic, diafragma hipertext, hipertensió, hipermercat, hiperespai agorafòbia, claustrofòbia, hidrofòbia, xenòfob, fòbia decàleg, dècada, decasíl lab, decatló 47