1- L ALFABET GREC. γ davant altra gutural (γ, κ, χ ) es pronuncia n, i es transcriu també com n: ἄγγελος 'missatger' es llegeix ánguelos

Transcript

1 1- L ALFABET GREC L alfabet grec, d origen fenici o semita, té les següents 24 lletres: 1.-L alfabet grec: lectura, escriptura, transcripció MAJÚSCU LES minúscules NOM PRONUNC. TRANSCRIPCIÓ Grec Català Llatí CASTELLÀ CATALÀ Α α ἄλφα alfa [a] a a a Β β βῆτα beta [b] 1 b b b Γ γ γάμμα gamma [gu] g g, n 1 g, n 1 Δ δ δέλτα delta [d] d d d Ε ε ἒ ψιλόν èpsilon [e] e e e Ζ ζ ζῆτα dzeta [ds] z z, c z, c Η η ἦτα eta [e] e e e Θ θ θῆτα theta [z] th t t Ι ι ἰῶτα iota [i] i i i Κ κ κάππα kappa [k] c, k c c Λ λ λάμβδα lambda [l] 2 l l l Μ μ μῦ mi [m] m m m Ν ν νῦ ni [n] n n n Ξ ξ ξῖ xi [x] x x, j x Ο ο ὂ μικρόν òmicron [o] o o o Π π πῖ pi [p] p p P Ρ ρ ῥῶ ro, rho [r] rh r r Σ σ/ς 3 σῖγμα sigma [s] s s s Τ τ ταῦ tau [t] t t, c 4 t, c 3 Υ υ ὖ ψιλόν ípsilon [y, ü 5 ] y, u i, u, v 6 i, u, v Φ φ φῖ fi [f] ph f f Χ χ χῖ ji [j] ch c, qu 7 qu, c 5 Ψ ψ ψῖ psi [ps] ps ps ps Ω ω ὦ μέγα omega [o] o o O 1 γ davant altra gutural (γ, κ, χ ) es pronuncia n, i es transcriu també com n: ἄγγελος 'missatger' es llegeix ánguelos 2 λ λ es pronuncia com una l l ( geminada).ἀλλά: es llegeix al là 3 la grafía ς s escriu a final de paraula. En la resta de casos, s escriu σ: φίλος amic, μοῦσα musa 4 en els grups τιο, τια, τιω no precedits de t, s y x: Per exple.: egipcio/egipci 5 La lletra υ es llegeix com u francesa o ü alemanya si no va acompanyada de cap vocal: κρύπτω amagar, es llegeix krypto. La υ es llegeix u en els diftongs αυ, ευ: θαυμάζω admirar, θησαυρός tresor, es llegeixen thaumádso thesaurós. En canvi el diftong ου es pronuncia u: μοῦσα es llegeix musa 6 i, en funció vocálica: Termópilas. u com a segon element d un diftong: Eulogio. v com a segon element d un diftong seguit de vocal: evangeli 7 c davant de les vocals a,o, u, en posició final, idavant de consonant: coro, ctónico 1

2 Conceptes previs: Grec, llengua indoeuropea Divisió tradicional en 4 dialectes: eòlic, dòric, jònico-àtic i arcadoxipriota S VI ac: l àtic, dialecte d Atenes s imposa sobre els altres. S IV ac: amb l hel lenisme posterior a Alexandre el Gran sorgeix un grec panhel lènic: la koiné - κοινή- amb canvis importants: o o Iotacisme del grec modern Desaparició de la diferenciació quantitativa (vocals llargues i breus), davant de l accent tònic o d intensitat Hª de l alfabet grec Els rodis fan servir l alfabet fenici per primera vegada als voltants del 900 ac Fins a la unificació de l alfabet a Atenes el 403 ac, hi havia 4 alfabets diferents Les minúscules s imposen només al s IX dc Guia d escriptura: copia les lletres al segon requadre 2

3 EXERCICI 1. Escriu el teu nom en grec (amb lletres gregues) 2. Copia les següents paraules en majúscula i minúscula 3. Llegeix en veu alta 4. Intenta deduir el significat per intuïció o pensant en possibles derivats Majúscula Minúscula Significat i derivats Pronunciació No sabem amb certesa la pronunciació del grec antic. Nosaltres seguim la norma proposada per Erasme de Rotterdam (1528). coneguda amb el nom d' erasmiana o etacista. Aquesta pronúncia ja havia estat defensada per l humanista espanyol Elio Antonio de Nebrija (1486), a diferència de la pronunciació del grec modern, anomenat itacista, perquè pronuncia com i les vocals i diftongs En destaquem tot seguit algunes normes de pronunciació:.- La davant les guturals i davant de sona com si fos una n ángelos), (Esfinx) 3

4 .- La es pronuncia com u en els diftongs autos ) euros ) Però el diftong es pronuncia - u - tutouranós EXERCICI.- La doble grafia es pronuncia com l geminada: al lá 1.- Pronuncia en veu alta (pensant sempre en el possible significat) Fonemes vocàlics i consonàntics Vocals i diftongs: Consonants: - breus: - llargues - poden ser breus o llargues: - diftongs: Iota subscrita: quan el diftong està format per vocal llarga amb la iota no es pronuncia i se subscriu: - - però - Simples: - Oclusives - Líquides: - Sibilant: Sonores Sordes Aspirades Labials Guturals Dentals Compostes amb la sibilant -: dentalguturallabial EXERCICI 1.- De les següents paraules classifica les vocals les que es pugui- en breus, llargues i diftongs, i les consonants segons la taula anterior. 4

5 Esperits i accents. Signes de puntuació Esperits. En grec tota vocal inicial porta un signe anomenat esperit, que pot ser de dues classes: suau () o aspre ( ).- l' esperit suau no afecta la pronúncia de la vocal: l'esperit aspre indica una pronúncia com la -h anglesa de house: Ἡ.- l'esperit aspre es transcriu amb una h- : Hermes, hípica, hipnòtic.- Si la vocal inicial és majúscula, l esperit va al costat: La ρ i la υ inicial sempre porten esperit aspre: Accents. El grec disposa de tres accents diferents:.- L'accent agut, ( ), que indicava una elevació del to de la vocal, es pot trobar sobre la vocal de qualsevol de les tres últimes síl labes d'una paraula, tant si la vocal és llarga com si és breu. Quan l'accent agut recau en l'antepenúltima síl laba, és necessari que l'última sigui breu..- L'accent greu (`), que indicava una baixada del to, es troba en síl laba final de paraula, substituint l'accent agut quan la paraula no va seguida de cap signe de puntuació. No apareix en paraules aïllades. -.- L'accent circumflex ( ~ ), que indicava una elevació i una baixada del to, apareix només sobre vocals llargues o diftongs. Pot ocupar una de les dues darreres síl labes de la paraula: Enclítiques i proclítiques: En grec existeix un grup reduït de paraules que no tenen accent propi: s'anomenen paraules àtones i s'uneixen amb la paraula tònica immediata, formant un sol grup fonètic o unitat tònica: (enclítica) es pronuncia. (proclítica) es pronuncia Signes de puntuació i ortogràfics El punt (.) i la coma (,) s'empren amb el mateix valor que en català. El punt alt ( ) equival al punt i coma o als dos punts del català. La interrogació és (;) Apòstrof ( ) indica l'elisió de la vocal final o inicial de dues paraules en contacte per Dièresi: trenca el diftong de dues vocals EXERCICI 1.- Classifica l esperit i l accent de: 5

6 ACTIVITAT: lectures en veu alta Apol lodor (1,2,1,1) ἐπειδὴ δὲ Ζεὺς ἐγενήθη τέλειος, λαμβάνει Μῆτιν τὴν Ὠκεανοῦ συνεργόν, ἣ δίδωσι Κρόνῳ καταπιεῖν φάρμακον, ὑφ' οὗ ἐκεῖνος ἀναγκασθεὶς πρῶτον μὲν ἐξεμεῖ τὸν λίθον, ἔπειτα τοὺς παῖδας, οὓς κατέπιε μεθ' ὧν Ζεὺς τὸν πρὸς Κρόνον καὶ Τιτᾶνας ἐξήνεγκε πόλεμον. (1,2,1,2) μαχομένων δὲ αὐτῶν ἐνιαυτοὺς δέκα ἡ Γῆ τῷ Διὶ ἔχρησε τὴν νίκην, τοὺς καταταρταρωθέντας ἂν ἔχῃ συμμάχους ὁ δὲ τὴν φρουροῦσαν αὐτῶν τὰ δεσμὰ Κάμπην ἀποκτείνας ἔλυσε. (1,2,1,3) καὶ Κύκλωπες τότε Διὶ μὲν διδόασι βροντὴν καὶ ἀστραπὴν καὶ κεραυνόν, Πλούτωνι δὲ κυνέην, Ποσειδῶνι δὲ τρίαιναν (1,2,1,4) οἱ δὲ τούτοις ὁπλισθέντες κρατοῦσι Τιτάνων, καὶ καθείρξαντες αὐτοὺς ἐν τῷ Ταρτάρῳ τοὺς ἑκατόγχειρας κατέστησαν φύλακας. αὐτοὶ δὲ διακληροῦνται περὶ τῆς ἀρχῆς, καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷ δυναστείαν, Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσσῃ, Πλούτων δὲ τὴν ἐν Ἅιδου. Homer, Ilíada 1, Μ ῆ ν ι ν ἄ ε ι δ ε θ ε ὰ Π η λ η ι ά δ ε ω Ἀ χ ι λ ῆ ο ς ο ὐ λ ομ έ ν η ν, ἣ μ υ ρ ί ' Ἀ χ α ι ο ῖ ς ἄ λ γ ε ' ἔ θ η κ ε, π ολλὰς δ' ἰφθί μ ους ψυχὰς Ἄ ι δ ι π ρ ο ί α ψ ε ν ἡ ρ ώ ω ν, α ὐ τοὺ ς δ ὲ ἑ λ ώ ρ ι α τ ε ῦ χ ε κ ύ ν ε σ σ ι ν ο ἰ ω ν ο ῖ σ ί τ ε π ᾶ σ ι, Δ ι ὸ ς δ ' ἐ τ ε λ ε ί ε τ ο βουλ ή, ἐ ξ ο ὗ δ ὴ τ ὰ πρῶ τ α δ ι α σ τ ή τ η ν ἐ ρ ί σ α ν τ ε Ἀ τ ρ ε ί δ η ς τ ε ἄ ν α ξ ἀνδρῶν καὶ δ ῖ ος Ἀχιλλεύς. Τ ί ς τ ά ρ σ φ ω ε θ ε ῶ ν ἔ ρ ι δ ι ξυ ν έ η κ ε μ ά χ ε σ θ α ι ; Λ η τ ο ῦ ς καὶ Διὸ ς υ ἱός ὃ γ ὰ ρ β α σ ι λ ῆ ι χ ολ ω θ ε ὶ ς νοῦ σ ον ἀνὰ στρατὸν ὄ ρ σ ε κα κ ή ν, ὀ λ έ κ οντο δ ὲ λ α ο ί, ο ὕ ν ε κα τ ὸ ν Xρ ύ σ η ν ἠ τ ί μ α σ ε ν ἀ ρ η τ ῆ ρ α Ἀ τ ρ ε ί δ η ς ὃ γ ὰ ρ ἦ λ θ ε θ ο ὰ ς ἐ π ὶ ν ῆ α ς Ἀ χ α ι ῶ ν λ υ σ ό μ ε ν ό ς τ ε θ ύ γ α τ ρ α φ έ ρ ω ν τ ' ἀ π ε ρ ε ί σ ι ' ἄ π οινα, στέ μ μ α τ ' ἔ χ ω ν ἐ ν χ ε ρ σ ὶ ν ἑ κ η β ό λ ο υ Ἀ π ό λ λ ω ν ος 6

7 χ ρ υ σ έῳ ἀ ν ὰ σκή π τ ρ ῳ, καὶ λίσσε τ ο π ά ν τ α ς Ἀ χ α ι ο ύ ς, Ἀ τ ρ ε ί δ α δ ὲ μ ά λ ι σ τ α δ ύ ω, κ οσμήτ ορ ε λ α ῶ ν Ἀ τ ρ ε ί δ α ι τ ε κα ὶ ἄ λ λ οι ἐ υ κνήμιδ ε ς Ἀ χ α ι ο ί, ὑ μ ῖ ν μ ὲ ν θ ε ο ὶ δοῖ ε ν Ὀ λ ύ μ π ι α δ ώ μ α τ ' ἔ χ οντε ς ἐ κπέ ρ σ α ι Π ρ ι ά μ οιο πόλιν, εὖ δ' οἴ καδ' ἱκέσθαι παῖ δ α δ ' ἐ μοὶ λ ύ σ α ι τ ε φ ί λ η ν, τ ὰ δ ' ἄ π ο ι ν α δ έ χ ε σ θ α ι, ἁ ζ ό μ ε ν οι Δι ὸ ς υ ἱὸν ἑ κη β ό λ ον Ἀπόλλωνα. Ἔ ν θ ' ἄ λ λ οι μ ὲ ν π ά ν τ ε ς ἐ π ε υ φ ή μ η σ α ν Ἀ χ α ι ο ὶ α ἰ δεῖ σθαί θ ' ἱ ερῆ α κ α ὶ ἀ γλαὰ δ έ χ θ α ι ἄ π οι ν α ἀ λ λ ' ο ὐ κ Ἀ τ ρ ε ί δ ῃ Ἀ γ α μ έ μ ν ονι ἥν δ α ν ε θ υ μ ῷ, ἀ λλὰ κ α κ ῶ ς ἀ φ ί ε ι, κ ρ α τ ε ρ ὸ ν δ ' ἐ π ὶ μ ῦ θ ον ἔ τ ε λ λ ε E x e r c i c i : 1.- Llegeix el nom de les deïtats següents. Escriu al costat el nom en llatí 2.- Escriu al costat dels noms derivats de les lletres gregues una de les expressions següents: desembocadura, esvàstica, gradació, abús del so i, Déu: inici i fi de totes les coses, pronunciació de r en lloc de s, múscul triangular, amb s, abecedari, 3,1416 sigmàtic:... alfabet... gammada... iotacisme... gamma... delta... deltoide... rotacisme... pi... alfa i omega... 7

8 3.- En aquesta sopa de lletres trobaràs els noms de les deïtats de l exercici 1 Normes bàsiques de transliteració i transcripció del grec al català Transliteració: consisteix en passar els mots grec a caràcters llatins, intentant reproduir la grafia originària grega de la manera més fidel possible. L accent del mot grec es col loca al mateix lloc que en grec. Un mot transliterat ens ha de permetre passar-lo correctament a la grafia grega Observacions sobre les lletres amb alguna transliteració peculiar (Compte: afegir accents si cal, sobre ǒ ě) 1. g, (però n davant de gutural ángělǒs) 2. zzěphyrǒs 3. vocals breus: amb el signe ˇ ǒ ě > Krǒnǒs 4. vocals llargues: amb el signe ˉ ē ō > phōnē 5. ῃ, ῳ, ᾳ vocals llargues amb iota subscrita: ēi, ōi, āi 6. th, ph, ch, > thěatrǒn, φιλοσοφία > philǒsǒphía, Αχιλλεύς > Achillěús 7. Κ > k 8. x ǒxýs 9. r rh en posició inicial: rhǒdǒn) 10. y, (u com a segon element d un diftong: hypǒ, > ěuphǒnía 11. esperit aspre: amb h- > híppǒs (hípica) 12. Accents: al mateix lloc i del mateix tipus. 8

9 Exercici: translitera el següent text d Isop: Les dues alforges ** Transcripció: consisteix en passar els mots grecs a altra llengua de manera que no siguin estranys. Mentre que la transliteració és única en qualsevol llengua, la transcripció s adapta a la idiosincràsia de cada llengua. Observacions sobre les lletres amb alguna transcripció peculiar 1. El diftong es transcriu per e: enigma 2. El diftong es transcriu per i: Heràclit 3. El diftong es transcriu per e, a través del llatí oe: coenotafi > cenotafi 4. Els diftongs es conserven i es transcriuen per au, eu: autonomia, eufonia 5. El diftong es transcriu per u: Urà 6. Si els diftongs es troben davant d una vocal, la segon element del diftong, es transcriu per v- : > evangeli 7. La dzeta en llatí z, es transcriu per z: Byzanthium > Bizanci 8. La kappa en llatí c, es transcriu per c: Cassandra 9. La gamma, - en llatí g, es transcriu per n davant altra gutural 10. La theta es transcriu per t, a través del llatí th; patologia 11. La fi, en llatí ph, es transcriu per f; filosofia 9

10 12. La psi en llatí ps, es transcriu per ps; psicologia 13. L esperit aspre inicial -es transcriu per h-; > hipòdrom 14. La ýpsilon - u es transcriu per i ; > hipermercat 15. La χ es transcriu habitualment per c- χρόνος > crono-(logia) i també per qu-: Ἀ χ ι λ ῆ ο ς > Aquil les En la transcripció dels noms a vegades intervé la influència d altres llengües, com el castellà o el francès, i fa que pugui haver resultats diferents dels esmentats en aquestes normes. Exercici: 1.- Transcriu al català les paraules gregues següents: B. MÉS EXERCICIS (opcionals) DE LECTURA I ESCRIPTURA: B1. Llegeix les següents paraules compostes exclusivament por vocals: ὦ, ᾧ, ὁ, οἱ, ἑ, ἡ, ᾗ, ἦ, αἱ, ὑ B2. Llegeix les següents paraules començades per consonants oclusives: B2.1. πάνυ, πείθω, πηγή, πίνω, πλέω, πνέω, πολύς, πρᾶγμα, πτερόν, πῦρ, πῶς B2.2. τάλαντον, τεκμαίρω, τῆλε, τιμή, τόλμα, τρέπω, τυφλός, τῷ B2.3. καί, κεῖμαι, κιθάρα, κλάζω, κοινός, κρατέω, κτείνω, κῦμα, κωμῳδία B2.4. βαίνω, βάλλω, βέβαιος, βίβλος, βλέπω, βοηθέω, βουκολέω, βραχύς, βύβλος B2.5. δαίμων, δατέομαι, δείδω, δεξιός, δῆμος, διάγραμμα, δίκη, δμωή, δόξα, δράω, δύναμαι, δῶρον B2.6. γᾶ, γαστήρ, γέλως, γῆρας, γλαυκός, γνώμη, γράφω, γυμνάζω B2.7. φαίνω, φάρμακον, φέρω, φημί, φθείρω, φίλος, φλέγμα, φοβερός, φράζω, φύσις, φωνή B2.8. θάλασσα, θάνατος, θεός, θίασος, θνῄσκω, θρῆνος, θώραξ B2.9. χαίρω, χαλεπός, χειμών, χθών, χιτών, χλωρός, χρή, χρόνος, χωρίς B3. Llegeix les següents paraules començades per consonant sibilant: 10

11 σάββατον, σεμνός, σίδηρος, σκῆπτρον, σκότος, σμύρνα, σοφός, σπέος, σπλάγχον, σταθμός, στρατιώτης, συγγίγνομαι, σφέτερος, σχεδόν, σῴζω B 4. Llegeix les següents paraules començades per consonant líquida lateral i líquida vibrant. λαμβάνω, λέγω, λείπω, λέπρα, λίβανος, λίμνη, λόγος, λύπη, ῥᾴδιος, ῥέω, ῥυθμός, ῥώμη B 5. Llegeix les següents paraules començades per consonant nasal labial i nasal dental: μάθησις, μάχομαι, μείγνυμι, μήν, μικρός, μνήμη, μόναρχος, μυρίος, μύωψ, ναός, νεῖκος, νέος, νήπιος, νόος, νύξ, νῶτος B6. Llegeix les següents paraules començades per consonant doble: ζάω, ζεῦγμα, Ζεύς, ζηλόω, ζωή, ζῶον, ξενία, ξένος, ξόανον, ξύλον ψαλμός, ψεῦδος, ψῆφος, ψιλός, ψυχή, ψυχρός B7. Escriu el següent text en lletres majúscules. No es necesari tenir en compte els signes d accentuació i els diacrítics. Αἱ Μοῦσαι, αἱ θεαί τῶν τεχνῶν καὶ ἐπιστημῶν, εἰσιν ἐννέα Μελπομένη ἐστὶ Μοῦσα τῆς τραγῳδίας, καὶ Θάλεια τῆς κωμῳδίας Οὐρανία δὲ ἐπιμέλειαν ἔχει τῆς ἀστρονομίας, καὶ Καλλιόπη τῆς ποιητικῆς τέχνης. Πολυμνία δὲ τῆς ᾠδῆς προστατεύει, καὶ Τερψιχόρα τῆς χορέιας. Εὐτέρπη δὲ ἐστὶ Μοῦσα τῆς μουσικῆς, καὶ Κλείω τῆς ἱστορικῆς, καὶ Ἐρατὼ τῆς λυρικῆς τέχνης. B8. Escriu el següent text en minúscules. MΕΤΑ ΤΗΝ ΕΝ ΜΑΡΑΘΩΝΙ ΜΑΧΗΝ Ο ΣΤΡΑΤΗΓΟΣ ΤΩΝ ΔΡΟΜΕΩΝ ΤΟΝ ΤΑΧΙΣΤΟΝ ΕΠΕΜΨΕΝ ΑΘΗΝΑΖΕ, ΙΝΑ ΤΗΝ ΝΙΚΗΝ ΑΓΓΕΛΟΙ. Ο ΔΕ ΚΑΤΑ ΚΡΑΤΟΣ ΣΠΕΥΔΩΝ ΔΙΑΚΟΣΙΩΝ ΚΑΙ ΤΡΙΑΚΟΝΤΑ ΚΑΙ ΕΠΤΑ ΣΤΑΔΙΟΝ ΟΔΟΝ ΕΝ ΒΡΑΧΥΤΑΤΩΙ ΕΤΕΛΕΣΕ. ΑΦΙΚΟΜΕΝΟΣ ΔΕ ΕΙΣ ΤΗΝ ΑΓΟΡΑΝ ΕΝ ΜΟΝΟΝ ΕΙΠΕ: "ΝΕΝΙΚΗΚΑΜΕΝ". ΕΙΤΑ ΔΕ ΕΥΘΥΣ ΕΠΕΣΕΝ ΚΑΙ ΜΕΤΑ ΜΙΚΡΟΝ ΕΞΕΠΝΕΥΣΕΝ. ΟΙ ΔΕ ΠΟΛΙΤΑΙ ΤΟΝ ΤΕΤΕΛΥΤΗΚΟΤΑ ΕΘΑΨΑΝ ΔΗΜΟΣΙΑΙ. B9. LECTURA: ΟΔΥΣΣΕΙΑ ἄνδρα μοι ἔννεπε, μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσεν πολλῶν δ ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω, πολλὰ δ ὅ γ ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν, ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων. ἀλλ οὐδ ὣς ἑτάρους ἐρρύσατο, ἱέμενός περ αὐτῶν γὰρ σφετέρῃσιν ἀτασθαλίῃσιν ὄλοντο, νήπιοι, οἳ κατὰ βοῦς Ὑπερίονος Ἠελίοιο ἤσθιον αὐτὰρ ὁ τοῖσιν ἀφείλετο νόστιμον ἦμαρ 11